“Aquests són els meus principis. Si no li agraden, en tinc d'altres." - Atribuït a Groucho Marx
El que volíem en crear FORJA era fer un sistema on els jugadors es despreocupessin bastant dels números i poguessin així fer-se personatges coherents a nivell d’història sense estar tota l’estona pendents de com són de bons.
A FORJA, el tema preval sobre tots els aspectes mecànics del joc. Personatges amb rerefons substancialment diferents, però amb la mateixa quantitat d’entrenament haurien de ser equivalents pel que fa a eficiència. Per descomptat, no tots els tipus de personatge seran igual d’efectius en totes les situacions, i hauran de trobar maneres diferents d’enfrontar-se als problemes, però han de tenir el potencial per fer-ho.
El manual bàsic de FORJA conté una ambientació de crònica específica, amb una línia temporal detallada i prou rerefons d’història com perquè tu i els teus amics pugueu iniciar-vos en pràcticament qualsevol tipus d’aventura: la seva ambientació comprèn una infinitat d’universos paral·lels escampats per tot el contínuum espai-temps, cosa que ofereix un número il·limitat de possibilitats.
Com que el llibre no té infinitat de pàgines, us hi oferim un bon grapat de possibles ambientacions preparades per jugar, tant si el que voleu és viatjar pel multivers i anar saltant entre mons com si el que voleu és triar un món que us agradi a tots i tenir-hi aventures sense canviar mai de dimensió. L’elecció és vostra.
L’ambientació bàsica de FORJA es una versió alternativa del nostre Món Real™ en algun punt del futur. Hi assumim l’existència d’un multivers que comprèn un número pràcticament il·limitat de dimensions o realitats paral·leles que es mouen en el temps i l’espai en relació a la resta.
En algunes d’aquestes realitats o universos paral·lels hi ha versions de la nostra Terra, però amb diferències que van des de petits detalls subtils fins a canvis substancials que el farien completament irreconeixible. Aquestes divergències estan ocasionades per esdeveniments amb impacte històric que van succeir de manera diferent , que no van succeir, o que en la nostra realitat van passar però no en aquella altra.
Llest per explorar els límits del multivers?
La forja de mons, també anomenat Forja pels habitants de l’Aliança, és un planeta orfe que va ésser transformat radicalment (o creat des de zero) per una raça alienígena desconeguda fa mil·lennis. Quan la humanitat el va descobrir, el planeta semblava completament abandonat, i s’hi van instal·lar.
Si hom l’observa des d’una certa distància, el primer que crida l’atenció és l’enorme anell orbital que envolta el planeta, i que hi projecta llum constantment. Des d’aquesta distància, la superfície és una esfera majoritàriament verda amb algunes taques de blau, corresponent al nivell més exterior, que la gent anomena l’Elisi.
El món té un radi aproximadament el doble de gran que la terra, però grans cavitats subterrànies en redueixen la densitat considerablement. Com a resultat, la gravetat nominal a l’Elisi és de 1.2G, i decreix a mesura que hom s’acosta al centre del planeta, tot i que hi ha nivells subterranis on la gravetat es veu alterada per mitjans tecnològics encara no gaire clars.
L’extensa xarxa de cavitats i galeries subterrànies, i varies escorces planetàries superposades i aguantades amb pilars i megaestructures estan subdividides en zones aïllades entre si, cadascuna de les quals dóna cabuda a un hàbitat ecològic autosuficient i equilibrat, amb varietats de flora i fauna particulars.
Aquestes biosferes tenen una gran varietat de mides, des d’algunes petites que amb prou feines fan un kilòmetre cúbic, fins d’altres amb una superfície equivalent a la d’un continent de Terra Prima. El clima de cada hàbitat està ajustat per afavorir-ne les formes de vida que hi habiten.
Les exploracions fetes per l’ANM han determinat que el número d’espècies a Forja és molt superior al de Terra Prima a principis del segle XIX. L’abundància d’ecosistemes i la construcció del planeta fa pensar que els seus creadors el feien servir com a repositori biològic, part integral de la maquinària de creació de mons.
Al present de Forja, alguns dels hàbitats havien “desbordat”, amb les formes de vida barrejant-se amb els adjacents, o fins i tot colonitzant part dels nivells comuns de Forja, molt probablement degut a l’abandonament del planeta pels seus creadors.
Fins a la data, s’han trobat i catalogat milers d’hàbitats d’extensions i volums diferents, organitzats en centenars de nivells estratificats per tot el gruix de l’escorça del planeta. Alguns d’aquests nivells tenen tanta alçària que fins i tot hi apareixen núvols, d’altres nivells són completament aquàtics.
Per convenció, es va decidir assignar uns codis alfanumèrics en el moment de descobrir-los, i un cop explorats i catalogats, batejar-los amb noms provinents de la mitologia i literatura de totes les cultures humanes. Per un món artificial creat per una raça de titans, semblava el més adient.
L’alçada mitjana dels nivells subterranis oscil·la entre els 500 i els 1000 metres, amb àmplies voltes il·luminades per bacteris i líquens bioluminescents, a banda de llum artificial produïda per tota mena de dispositius.
Els habitats subterranis amb més vegetació solen tenir petits reactors de fusió suspesos de la volta, petits sols en miniatura que possibiliten la fotosíntesi i generen calor per aquells hàbitats amb més necessitat energètica.
Des que es va descobrir el món Forja amb la tecnologia de bretxa, l’Aliança n’ha assolit un domini que li ha permès d’anar descobrint noves realitats paral·leles, en la majoria de les quals hi ha versions alternatives de la humanitat.
En bastants casos, la humanitat ha evolucionat de manera pràcticament idèntica, però al llarg de la història hi ha un punt de divergència on els fets van passar de manera diferent a com van succeir a la Terra original. A vegades, són diferències menors que no han influït gaire, però altres cops el desenllaç històric ha estat radicalment diferent.
En alguns d’aquests últims casos, ens trobem mons on els grans canvis han estat a nivell evolutiu, de manera que els humans no són l’espècie dominant (i on generalment ni tan sols hi són presents).
S’ha pogut establir contacte amb algunes d’aquestes societats no humanes, però les diferències culturals i biològiques fan molt complicat tenir-hi relacions diplomàtiques. En general, aquelles més fructíferes són les establertes amb altres Terres on els primats són dominants, i, en el seu defecte, altres mamífers.
El multivers, per la seva natura i abast, conté un número il·limitat d’universos paral·lels, molts dels quals tenen alguna versió de la Terra. Com que el joc té un espai finit, hi esmentarem algunes de les més remarcables o curioses, i en deixem l’anàlisi en profunditat per a futurs suplements, que contindran informació de rerefons i escenaris jugables.
a mig món de distància!
Si voleu passar a fer una tassa de te, o deixar-me una nota: